«No era el sol»
El 19 de gener de 2017 Abu Ali escriu a Facebook:
Cada cop… allò que veiem després de la contemplació -la imatge ressonant, romanent-
o després del somni
el que veiem aquí en un món imaginal sense fora
ho reconeixem com el més íntim… com un símbol que té ulls propis…
com allò que vam veure.. a les sis del matí… recordeu?
una posta de lluna entre núvols rojos…. una albada entre delicats blaus…
un món s'apaga just en el moment en què un altre neix...
el món que s'apaga... com una posta de sol en plena albada ...era la posta de lluna... el món que s'apaga és només el reflex del veritable sol...
i quan la foscor i la llum es troben... sí... aquest moment en què la porta s'obre... aquest interstici... al barzaj... en què el cap cau inert sobre el coixí... o sobre l'amant... o el cos sobre la terra... o la llavor sobre la terra
en aquest moment quan la foscor i la llum es fonen apareixen els tons rogencs… capvespre… però també els blaus més delicats… albada…
però què vam veure realment?…
vam veure albada i capvespre?
o dues albades….. o potser dos capvespres?En quin moment es troba el món?... quan arriben les paraules tristes i lúcides dels amics... de les germanes... i un sap que aquest sol ja no il·luminarà més la terra... o ho farà amb la foscor...
potser perquè no era el sol... només la nostra impaciència per la llum va fer que el prenguéssim per sol...
no era sol i per tant la seva nit no era la nit del descans
i aquests blaus tan suaus?…
tot això era allà fora… ho vam veure amb la petita Jazmin a les sis del matí.. quan acomiadàvem l’Alí camí de l’escola…entre les oliveres
i s’assembla al que vaig veure dins… quan arribaven les notícies del nou emperador…
arribaven amb força però com mortes…. com l’eco llunyà d’una tempesta irreal … d’un món que s’apaga i alhora s’expandeix…que estrany!
Però sabeu?.. aquí ara és temps de plantar llavors…
i sempre hem plantat les llavors d’aquí… no el blat de plàstic… sinó les llavors antigues… però just ara ens hem assabentat que encara hi ha unes llavors més antigues… el blat negre en diuen.. pel color de l’espiga…així que les llavors aniran com nosaltres a la terra …
i avui la zoubida ha somiat amb les llavors… les tenia a la mà per sembrar i alhora ella era també la terra
és així no?