El Siurana: anatomia d’una extracció

El proper 27 de març començarà la ruta del meu projecte La vora oberta. Per contextualitzar-lo, he sintetitzat el contingut d’un parell de fonts documentades, amb l’objectiu d’apropar el conflicte a qui no el coneix.

El riu Siurana és la columna vertebral del Priorat, tant que en la reorganització territorial de la República, el 1936, es va proposar que la comarca s’anomenés precisament “Conca del Siurana”. Tanmateix, des de fa gairebé un segle, la major part del seu cabal no arriba al mar: un sistema de transvasament construït als anys trenta desvia les seves aigües cap al Baix Camp (Tarragona). El que va començar com una solució hidràulica s’ha convertit en un conflicte territorial que va molt més enllà de l’enginyeria.

La vora oberta comença amb una travessa al llarg del riu Siurana, des del seu naixement a les Muntanyes de Prades fins a la seva confluència amb l’Ebre. El projecte aborda el transvasament d’aigua cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica que buida el curs natural del riu i el converteix en un cos extret. Amb el suport de Terra d’Art / Premi Isabelle Meyer 2025.

Un problema que ve de lluny

Tot va començar amb el pantà de Riudecanyes. Construït el 1916 al Baix Camp, aviat va resultar insuficient per abastir l’agricultura i les ciutats de la zona — especialment Reus. La solució que es va trobar va ser mirar cap a la conca veïna: el Siurana, un riu que naixia en una altra comarca.

El 1926 l’Estat espanyol va aprovar un projecte per derivar aigua del Siurana cap a Riudecanyes mitjançant un canal de 21 quilòmetres i un túnel de 9 que travessa la serra que separa les dues conques. Les obres van arrencar el 1935. El 1971, per reforçar el sistema, es va construir la presa del Siurana. El resultat és un sistema hidràulic interconnectat que avui encara funciona exactament igual: l’aigua del Priorat viatja cap al Baix Camp.

Quanta aigua se’n va realment?

Les dades són eloqüents. En una mesura recent al punt de derivació, el riu circulava amb 304 litres per segon. D’aquest cabal, 244 litres — aproximadament quatre cinquenes parts — es desviaven fora de la conca. Només 60 litres continuaven el seu curs natural pel Siurana. Hi ha moments en què amb prou feines el 10% de l’aigua es queda al riu.

La concessió original justificava el transvasament parlant d’“aigües sobrants”. Però pot un riu tenir aigües sobrants si s’asseca tots els estius? Molts experts i col·lectius ambientals fa anys que qüestionen aquesta definició.

Topograpo: aigua per als pobles a canvi del riu

El 1986, Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera van constituir la Mancomunitat Topograpo —el nom combina les primeres síl·labes dels quatre municipis— per garantir l’abastament d’aigua potable i de reg. La paradoxa era clara: pobles situats a la conca del Siurana tenien dificultats per accedir a l’aigua del mateix riu, retinguda en un embassament pensat sobretot per alimentar el sistema de Riudecanyes.

El 2001, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Comunitat de Regants de Riudecanyes i la Mancomunitat van signar un acord que reservava 200.000 metres cúbics anuals per a aquests municipis: 95.000 per al consum humà i 105.000 per regar unes setanta hectàrees.¹ Per fer efectiva la dotació es va construir una xarxa de captació, potabilització i distribució.

Presentat oficialment com una garantia d’abastament, l’acord admet una lectura molt més conflictiva. En el marc del protocol, va quedar sense vigor la reserva anterior de 200 litres per segon d’aigua no regulada per als aprofitaments situats aigües avall.² El cabal de manteniment aplicat posteriorment va arribar a ser de només 20 litres per segon.

Per als qui qüestionen l’acord, el Topograpo no va corregir el desequilibri, sinó que el va consolidar: va convertir l’accés del Priorat a la seva pròpia aigua en una dotació negociada i va permetre mantenir el transvasament cap a Riudecanyes. Aquesta és una de les contradiccions centrals del conflicte: mentre l’aigua del Siurana travessa la muntanya cap al Baix Camp, els pobles de la seva conca depenen d’una infraestructura vulnerable per assegurar-se l’abastament.

Un riu que emmalalteix

Les conseqüències ecològiques són visibles. La reducció del cabal ha fet desaparèixer basses i petits reservoris naturals que eren essencials per a la fauna. La vegetació invasiva ha colonitzat el llit del riu. Les avingudes estacionals — necessàries per renovar l’ecosistema — ja no es produeixen amb la freqüència necessària. I el Siurana, que històricament mai no s’assecava del tot, ara ho fa regularment cada estiu.

El cabal ecològic mínim fixat per l’Agència Catalana de l’Aigua és de tan sols 20 litres per segon, una xifra que contrasta amb els 200 l/s previstos a la concessió original i que molts consideren insuficient per mantenir viu el riu.

El judici: qui acusa i qui és acusat

El 2017, unes cinquanta persones van dur a terme una acció simbòlica a la presa del Siurana: durant unes hores van retornar al riu l’aigua que el sistema de transvasament li sostreu cada dia. Va ser una protesta pacífica. Anys després, dos dels seus portaveus — Andreu Escolà i Anaïs Estrems, del GEPEC-EdC i la Plataforma pel Riu Siurana — són jutjats per això.

Qui els denuncia és la Comunitat de Regants de l’Embassament de Riudecanyes, l’entitat privada que gestiona l’aigua pública derivada del Siurana. El càrrec formal és usurpació d’aigües. La paradoxa és difícil d’ignorar.

Una de les persones acusades ho descriu així, amb tota la cruesa del cas: “La justícia dedica hores a perseguir-nos mentre any rere any continua un transvasament entre conques que va en contra de la normativa marc de l’aigua de la Unió Europea.” I afegeix: “Els que fan negoci amb un bé públic essencial diuen que hem de ser generosos. I ens ho diuen mentre assequen la nostra comarca, deixant-nos sense la poca aigua que tenim i omplint-se les butxaques fent-ho.”

El judici, que hauria d’haver-se celebrat el juny de 2023, acumula ja cinc ajornaments. La vista prevista per al 12 de març de 2026 va ser suspesa de nou i, segons la informació publicada per la Plataforma pel Riu Siurana, la nova data assenyalada és el 7 de desembre de 2026.

Més informació a l’article del GEPEC: El riu Siurana a judici.

La pregunta de fons: justícia hídrica?

El conflicte del Siurana no és només tècnic. És també polític i territorial. El Priorat és una comarca amb escassos recursos i poca capacitat d’influència institucional. El Camp de Tarragona, amb més pes demogràfic i econòmic, ha pogut garantir-se històricament l’accés a un recurs que, tanmateix, neix en territori aliè.

Aquest tipus de desequilibris entre conques és al centre del debat europeu sobre la governança de l’aigua. Cada vegada més, els models de gestió hídrica aposten per prioritzar la sostenibilitat ecològica dels rius, respectar cabals ambientals mínims reals i equilibrar les necessitats entre territoris. La Directiva Marc de l’Aigua de la UE, de fet, estableix obligacions clares en aquest sentit — i nombroses veus assenyalen que el transvasament del Siurana les incompleix sistemàticament.

Té solució?

Sí, o almenys hi ha alternatives serioses sobre la taula. La via institucional ja s’ha intentat: la Taula de negociació Siurana-Riudecanyes, impulsada per la Generalitat, va tancar vuit sessions sense acord.³ Els estudis tècnics, però, apunten a la reutilització d’aigües depurades — especialment de la depuradora de Reus — com la via més viable per reduir la dependència del transvasament. S’estima que la regeneració d’aigües residuals podria aportar entre 4 i 6 hm³ anuals per a reg, un volum equivalent o superior al que avui s’extreu del Siurana. A això caldria sumar millores en l’eficiència del reg i l’aprofitament d’altres fonts ja disponibles al Camp de Tarragona.

El conflicte del Siurana és, en definitiva, el resultat de decisions preses fa gairebé un segle que ara topen amb una nova realitat: el canvi climàtic agreuja l’escassetat hídrica, i el que abans podia semblar un intercanvi raonable entre territoris exigeix ara una revisió honesta. Mentre aquesta revisió no arriba, dos activistes seuen davant d’un jutge per haver fet, durant unes hores, el que la natura fa dècades que reclama: deixar que el riu flueixi.

Cronologia

• 1916 — Es construeix el pantà de Riudecanyes al Baix Camp; l’aigua hi arriba el 1919. Aviat resulta insuficient per a Reus i la seva agricultura.
• 1926–1930 — Es projecta i s’autoritza derivar aigua del Siurana cap a Riudecanyes: un canal d’uns 21 km i un túnel d’uns 9 km a través de la serra que separa les dues conques.
• 1935 — Arrenquen les obres d’ampliació del pantà i del canal de transvasament.
• 1949 — Entra en funcionament el sistema Siurana–Riudecanyes; l’embassament ampliat passa a abastir una conca de 120 km².
• 1951 — S’acaba el canal de transvasament, projectat per Joaquim Blasco.
• 1971–1972 — Es construeix la presa del Siurana (12 hm³, operativa el 1972) per reforçar el sistema.
• 1986 — Es constitueix la Mancomunitat Intermunicipal Topograpo, formada per Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera.
• 2001 — Un protocol de cooperació assigna al Topograpo 200.000 m³ anuals procedents del Siurana: 95.000 per a l’abastament domèstic i 105.000 per a usos agrícoles.
• 2017 — Mig centenar de persones retornen simbòlicament l’aigua al riu durant unes hores a la presa del Siurana.
• 2023–2026 — El judici a dos portaveus de la Plataforma pel Riu Siurana acumula cinc ajornaments; la nova data assenyalada és el 7 de desembre de 2026.

Fonts de la cronologia hidràulica: web oficial del Pantà de Riudecanyes i Viquipèdia / enciclopèdia.cat.

Fonts

• Comissió de Comunicació Prioritat. “Siurana, quan el riu sona.” Butlletí Prioritat, núm. 2 (Estiu 2025). ISSN 3081-7137 (ed. impresa); 3081-7145 (ed. en línia). https://www.are.na/block/42708928.
• Agència Catalana de l’Aigua. Comissió Ordinària de Desembassament del Riudecanyes. Sessió núm. 15, 24 d’octubre de 2017. Document original.
• Diputació de Tarragona. Acta de la Junta de Govern de 6 de maig de 2025. Referència a la constitució de la Mancomunitat Intermunicipal Topograpo, publicada al DOGC núm. 688, de 21 de març de 1986. Document original.
• GEPEC-EdC. «Entitats socials i ecologistes del Priorat exigeixen que es deixi definitivament de transvasar aigua del riu Siurana». 30 d’abril de 2025; actualització del 5 de maig de 2025. Article original.
• Molero, Núria. “El Riu Siurana a judici: El judici de defensa del riu Siurana arriba després de quatre ajornaments i tres anys de retard.” GEPEC-EdC. 5 de març de 2026. https://gepec.cat/el-riu-siurana-a-judici-el-judici-de-defensa-del-riu-siurana-arriba-despres-de-quatre-ajornaments-i-tres-anys-de-retard/.